Els italians que estaven a La Pussetta marxen a l’hora de dinar així que ens quedem sols per gaudir de la tranquil·litat d’aquest lloc tant idíl·lic. És el moment de treure el nostre menjar... Avui sí, hem passat pel “supermercato” a comprar embotit típic de Sardenya. El “prosciutto crudo”, és a dir, el pernil salat, no és el mateix que el que fem aquí, però s’havia de provar. En canvi, el “formaggio provola sarda” estava boníssim. Tot plegat amb una barra de pa ben feta.
Després de pair el dinar tornem a agafar el super panda ‘groc pastel’ per anar direcció Capo Caccia a visitar la Grotta di Nettuno. Una gruta a la que es pot accedir de dues maneres: pagant un vaixell que surt des del port de l’Algher o baixant una escala d’uns 656 esglaons per després tornar a pujar-los. I nosaltres hem decidit... Baixar les escales!! I realment val la pena baixar caminant, tota l’escala està emmurallada, així que no fa cap impressió de vertigen i les vistes dels penya-segats son increïbles.
A mesura que arribàvem al final li dic al Nestor, en broma: ‘ara és quan ens fan pagar’... Doncs sí. 12€ val l’entrada a la Gruta de Neptuno. Així que com que ja estàs allà i has baixat totes les escales, doncs els pagues!! La gruta és realment una meravella natural impressionant. És molt gran, els passadissos estan il·luminats i està plena d'estalactites i estalagmites i llacs de l’aigua que prové del mar.
La pujada ha sigut dura per la calor que feia, per sort corria vent, encara i així hem decidit fer una parada a la platja d’Alghero. Una platja molt turística amb tota mena de serveis: hamaques, parasols, xiringuitos, etc. Això sí... La sorra és fina i blanquíssima . Descansem una mica del passeig de la gruta, malgrat els nens que juguen i corren al nostre voltant, i ens dirigim al B&B per dutxar-nos.
Després tornem al poble i descobrim que hi ha una exposició de Gaudí amb una ruta planificada que inclou el Museo del Corallo i algunes torres com la Torre di Sulis i la Torre de S. Giovanni, dins de les quals trobem escultures i treballs del nostre màxim representant del modernisme català. Aquesta exposició dura fins al setembre.
També destacarem de la visita d’avui, la Chiesa di San Michele, a la Piazza Ginnasio. Amb la seva cúpula policromada, que apunta a la dominació dels catalano-aragonesos a la ciutat de l’Alghero i que s’ha convertit en tot un símbol. És una cúpula de forma octogonal que destaca en el paisatge per la seva decoració exterior amb taulells de colors, creats per Antonio Simon Mossa e Filippo Figari a mitjans del segle XX i acabada en 2007.
Per acabar el dia, i després de veure “il tramonto” (la posta de sol)amb Capo Caccia a l'horitzó, hem anat a sopar a Lu Furat, un local molt petit dedicat a fer “pizze a legna” per emportar amb quatre taules per menjar allà mateix. M’he menjat una pizza de “salmone con crema” que estava tant bona, que gairebé em menjo el plat de cartró!! Val la pena parar a fer una pizza en aquest restaurant que està a la Via Columbano, nº8 xq tenen la cuina i el forn a la vista i és curiós veure la traça que tenen en fer les pizzes tan ràpid i tan bones.
