Ara que ja estem motoritzats ens dirigim a Lazzareto, una urbanització al Golf de Alghero, on hi ha una platja gran amb tots els serveis per als turistes i alguna caleta que s’ha d’arribar caminant. Al fons veiem una torre, la qual l’anirem a visitar més tard, primer hem de gaudir de les aigües tranquil·les i transparents d’aquesta caleta. Per cert, l’aigua està molt freda, pot ser xq ahir a la nit vam arribar a Sardenya plovent... Ens ha costat molt entrar a l’aigua i hem decidit deixar el busseig per a un altre dia.
Avui hem de dinar de restaurant xq no ens ha donat temps de buscar un «supermercato» després de tot l'estrès amb la recerca del cotxe. Així q agafem el nostre super-auto i anem a Fertilia, una altra urbanització al mateix Golf, molt tranquil·la i amb quatre restaurants oberts. El nostre primer menjar italià no podia ser una altra cosa que pizza... Boníssima, amb ingredients frescos i amb una massa super fina i cruixent. És el moment d'aprendre noves paraules en italià: «caffè macchiato», és a dir, un tallat. Mentres païm la super-pizza fem una volta per Fertilia, per deprés tornar a agafar el cotxe i continuar la nostra ruta per aquest Golf.
La primera parada és el Nuraghe de Palmavera, un poblat prehistòric de 150 cabanes i dues torres, realitzades amb la tècnica de falsa cúpula. A les restes de la cabana més gran trobem una reproducció d’una torre nuràgica, la qual era el lloc de diàleg i on és feien les reunions. S’ha de pagar el «biglietto» (entrada) de tres euros per "veure pedres", com diu el Nestor; però no li ha importat xq ha fet amistat amb uns llangardaixos. :)
La següent parada és la Torre espanyola de Lazzareto que data del segle XVII i és la que domina aquesta baia de Lazzaretto, nom del qual prové d’un antic hospital on es recloïen els malalts de la peste.
Per acabar el dia, visitem el casc antic de l’Algher, on trobem carrers estrets de llambordes petites i les cases pintades de diferents colors. Dins el casc antic hi ha molts monuments per visitar. Les torres de vigilància que reforcen les muralles a peu del mar, un munt d'esglésies i places petites plenes de restaurants amb terrasses i botigues de corals en forma de joies, complements i souvenirs.
Destacarem la Duomo Santa Maria, a prop de la Piazza Civica, una catedral del segle XVI amb nombroses reformes que ha patit des de la seva consagració, però encara queden escletxes del gòtic català, sobretot per la part posterior i el seu campanar de forma ortogonal amb un capitell piramidal. A la seva base, un portal decorat amb lliris, elements ornamentals típics de l’estil català.
El català i la seva cultura es troba a tot arreu, no només als monuments. Tots els carrers del casc antic tenen el seu nom en català i en italià, encara q no te res a veure xq no son la traducció. També trobem alguna bandera catalana i cartells de restaurants i botigues en el nostre idioma. Que per cert, encara no ens hem trobat cap vilatà que ens parli en català... Encara hi ha temps per trobar-lo!!
Hem trobat la Taberna Catalana... però no espereu menjar botifarra amb mongetes...
Caminant, caminant arribem a la muralla i a la torre de San Giacomo (Sant Jaume) on ens mengem el primer «gelato artigianale», descansem una mica i decidim tornar al B&B per dutxar-nos i arreglar-nos per anar a sopar.
Sopem al restaurant Bella Napoli, a la Piazza Civica, on continuem aprenent paraules: «Spaghetti alle vongole», uns deliciosos sapaghetti amb cloïsses. Quan li vam preguntar al cambrer que era vongole, ens va contestar: almejas!! Fent èmfasis a la J, molt graciós l’home i molt amable. I amb la panxa plena acabem el dia d’avui, que ha sigut molt productiu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada