Sardenya, com a illa mediterrània, també està carregada d’història, per on han passat moltes civilitzacions.
La cultura nuràgica ha deixat molts «nuraghe», construccions prehistòriques misterioses repartides per tota la illa. Més tard els fenicis i els púnics es van instal·lar, deixant també, unes ruïnes molt interesants que algunes han quedat sota els assentaments grecs i romans, els quals es van establir durant molt de temps i van deixar la seva marca per tota Sardenya. Ja a la edat mitjana, al segle XII, els pisans i els genovesos que van expulsar als àrabs, van deixar la seva estètica romànica a moltes construccions religioses. A la vegada van desembarcar els catalano-aragonesos, els quals van deixar no solament els monuments gòtics, sino el seu idioma. Un idioma que encara es parla a alguns pobles, com a l’Alghero. Mentrestant la amenaça pirata va obligar a emmurallar les ciutats i aixecar torres de vigilància per tota la costa. Quan van marxar els espanyols, al segle XVIII, es va iniciar el regnat de Sardenya sota el poder dels Saboya, en el que en un breu moment va formar part de França fins al 1847, que s’integra dins de la recentment formada Nació Italiana.
Els soldats sards van participar a la Primera Guerra Mundial amb la seva Brigada Sassari i es promouen les primeres idees independentistes i de crear un estat autònom, al temps que sorgeixen els moviments comunistes fundats per Antonio Gramsci. Però amb l’arribada de Mussolini al poder i la fundació del partit feixista al 1919 res canvia per als habitants de Sardenya, que continuaven en una situació molt precària econòmicament, malgrat el desenvolupament de l’explotació minera i el foment de l'agricultura.
La participació italiana a la Segona Guerra Mundial te com a conseqüència el bombardeig per part dels aliats a la zona sud de la illa, on hi havia forces nazis alemanyes. La postguerra va ser un període de reconstrucció econòmica, com a la resta d’Europa, i es va iniciar un procés de industrialització. Encara i així, Sardenya va quedar molt mal parada i el temor del separatisme va augmentar, per això al 1948 neix la República Italiana amb la que es creen les cinc regions autònomes amb els seus estatuts corresponents, entre les que s’inclou Sardenya. Al mateix any s’estableixen tres províncies a la illa (Cagliari, Nuoro i Sassari), a les que anys més tard es sumen les altres cinc fins al 2001 per formar les vuit actuals.
El desenvolupament econòmic de la illa no comença fins a la dècada de 1960 amb la renovació industrial i l’impuls turístic, que encara continua creixent.
Bibliografia:
es.wikipedia.org
Guia azul de Cerdeña. Angel Ingelmo (texto). Madrid: Ediciones Gaesa, 2011
Comptem amb una companya de viatge molt especial, la que ens ajudarà a veure Sardenya des d'un punt de vista diferent, creatiu i artístic!!
