Avui deixem Alghero amb un matí gris i ennuvolat. Fiquem les maletes al super-panda i ens dirigim a Castelsardo. Ja que no tenim presa per arribar a la platja decidim fer una parada a Sassari i fer una visita ràpida als Giardini Pubblici, uns jardins al casc antic decorats amb dues fonts, la Fontana Quattro Stagioni i la la Fontana di S. Francesco, on un senyor molt amable ens va explicar la història d’aquesta font que va ser creada al 1948 i l’estatua de San Francesco, patró de Sassari.
A prop dels jardins es troba la Duomo di San Nicola, a la Piazza Duomo. Una catedral q presenta una superposició d’estils des dels segle XII fins a l’ultima reforma del segle XVIII. La seva façana és totalment barroca i amb les imatges de tres sants (Gavino, Proto i Gianuario) i més a dalt la de San Nicola. El seu interior és gòtic i va ser restaurat fa pocs anys. També trobem altars de marbre del segle XIX.
Tornem a la carretera i creuem uns camps de vinyes molt grans, fins arribar a Sorso, on ens topem amb un cartell ben gran q posa: “La Città del Vino”. Ara ho entenem... Hagués estat bé fer una parada per comprar un vi, però amb la llei dels líquids de l'aeroport seria una mica difícil portar-lo.
Arribem a la carretera de corbes que voreja la costa, amb un paisatge de muntanyes rocoses, pins i arbustos. Molt mediterrani. Aquesta carretera està plena de cartells que indiquen la direcció de les platges, però avui no és dia de platja, així que continuem el nostre destí cap a Castelsardo. Desde la carretera ja podem divisar el poble aixecat sobre una península al Golf de Asinara i dominat pel seu castell creat pels Doria. El poble va ser fundat pels genovesos i, més tard, habitat pels catalano-aragonesos.
Ja és mig dia i sembla que el cel està més clar, abans de decidir si fem platja o no, hem de dinar. Jo vull provar coses sardes, així que em demano “Spaghetti a la Bottarga”. He descobert que la “bottarga” és el caviar del Mediterrani. Son els ous del “mújol”, un peix molt abundant del Golf d’Oristano. Realment estava bó, però tot un plat m’ha cansat. I el Nestor, que és més de carn, s’ha menjat un exquisits “Spaghetti a la Bolognesa”.
Després de pair el dinar mirem al cel i, encara que fa una mica de sol, decidim visitar el poble. Carrers esglaonats, pujades i baixades... Tot el poble és així, però te el seu encant, les seves cases de colors i els seus carrers que es fan més estrets a mesura que pugem cap al casc antic i el castell.
Arribem al “centro storico” i ens fan pagar per entrar a la fortalesa, que està rehabilitada com a museu de la artesania de la palla, de com vivien d’ella i encara hi viuen. A les botigues de tot Catelsardo trobem, a part del coral, objectes de decoració i complements fets de palla a mà.
A dalt de tot les vistes son increïbles. Podem observar tota la península amb la panoràmica del iphone del Nestor. També puc veure la cúpula del campanar de la Cattedrale di Sant Antonio Abate... I cap allà que baixem!!
La Cattedrale di Sant Antonio Abate es va construir a principis del segle XVI sobre les restes d’una església romànica, que podem observar clarament a la foto de l’arc de pedres de diferents colors que la façana nova.
Aquí descobrim un enigma que ens tenia intrigat des de l’Alguer, quan vam veure un plat trencat davant de l’ajuntament... I es que això indica boda!! Com ho sabem? Doncs xq aquí també hi havia restes de plats trencats, a més de grans d’arròs de colors i pètals de tela blancs.
Com que encara no és tard per arribar al nostre proper hostal, hem fet una parada a la “Roccia Dell’Elefante” a les afores de Castelsardo, en la carretera direcció Sedini. És una roca que la natura ha decidit que tingui forma d’Elefant assegut sobre les seves potes posteriors.
Allà ens hem trobat una furgoneta custodiada per dos homes i un burro, els quals venien polseres i collars de coral fets per ells mateixos. Jo volia fer-li una foto al burro xq s'assemblava molt al burro català i al final l’home m’ha convençut xq hi pugi i ens ha fet una foto al dos. La nostra sorpresa és que pujar al burro no ens ha sortit gratis xq el senyor ens demanava algo de diners pel menjar del burro o, al menys, que li compréssim quelcom del que venien. Així q m’he comprat una polsera de turqueses; però no m’ha importat xq ha sigut el primer sard que ens ha parlat en català... I es que l’home era d’Alghero i ens ha confirmat que hi ha paraules que poden causar confusió, ja que “macu” per a ells significa “boig”.
Tornem a gafar el cotxe i, ara sí, ens dirigim a Santa Teresa Gallura, on deixem les maletes a l’Hotel Sandalion, descansem una mica i anem a fer una volta pel poble per comprar els bitllets per al creuer que farem demà per l'arxipèlag de la Maddalena. Després de veure el poble i la seva església de San Vittorio consagrada en 1835, fem un “gelato artigianale” (molt cremós i boníssim) a la Piazza Vittorio Emanuele; on hi ha molts bars i terrasses per als turistes.
Caminant per la Via del Mare arribem als penya-segats que marquen el final del poble i on trobem una torre espanyola del segle XVI, la Torre Longosardo. Aquí descansem i ens delectem del paisatge i la brisa marina. Ja cau el sol i ens posem a jugar amb les contrallums i les siluetes.
Per sopar hem fet cas de la nostra guia que aconsella el restaurant Papè Satan a la Via La Marmora, on hem degustat “specialità sarda”: “Malloreddus” (uns gnoccheti amb una salsa semblant a la bolognesa, però amb unes espècies més fortes, que alguna no he sapigut desxifrar) i “Culurgiones" (pasta fresca farcida d’un tipus de formatge molt suau i amb una salsa de foie)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada